dijous, 16 d’agost de 2012

Diari d'un campament:

benvolgudes famílies,

com ja vos varem comentar, dos mariners ens varen portar a un nou món, on varem trobar la tribu "Pata-Pata". Aquesta tribu ens va rebre amb els braços oberts i ben poc varen tardar en ensenyar-nos els seus costums i maneres de viure.


Com que la nostra resposta va ésser positiva i ens vàrem dur molt bé amb ells, varen decidir ensenyar-nos el seu tresor més preciat... per poder trobar-lo vàrem haver de contactar amb els 5 Déus de la tribu gràcies al "chamán". Aquests Déus ens varen mostrar al camí cap al tresor i ahir, després d'una bona caminada, vàrem arribar al lloc paradisíac on tenen el tresor i ens el varen deixar.



Nosaltres vàrem tornar a casa molt contents perquè la tribu s'havia portat mlt bé amb nosaltres i haviem arribat a un punt d'harmonia.

Ara bé, ahir vespre, un home estrany, vestit tot de color groc, que no ens va dir el seu nom, va alucinar amb el que teniem. La tribu mai havia donat cap tipus de valor ni sabia què fer amb aquell tresor i, nosaltres tampoc. Aquell home ens va dir que amb aquell tresor podriem aconseguir moltes ja que tenia molt de valor.


Aviu dematí, aquest home ha vengut enfadat perquè ens ha dit que no paguem res per tot el que fem. I, a partir d'avui, ens exigeix un pagament per tot el que fem. Avui dematí, degut a que no hem pagat pel berenar ens ha llevat la bústia i avui no podre escriure... estam molt trist, però hem arribat a la conclusió que si paguem amb el tresor de la tribu podrem fer les coses necessàries per estar bé de campament...

Avui ja hem pagat per escoltar música i per poder banyar-nos amb globus i manguera quan feia molta calor. Ara per poder guardar els doblers de la tribu cadascú els seus.

Esperam que a aprtir d'ara aquest home de groc ens deixi dinar, sopar, dutxar-nos, etc.

Ja veurem com avança... vos mantindrem informats així com poguem perquè no aturem en tot el dia, la tribu ens té tot el dia fent activitats... ara no sabem ben bé com aniran les activitats ja que aquest home de groc és una mica estrany...

Des d'un petit món aïllat de la resta, vos mandam unes abraçades molt fortes. Dir-vos que tothom està a tope i que hi ha gent que espera que diumenge no arribi mai...

1 comentari:

Mercedes ha dit...

Aquesta història cada vegada és més interessant... Què estarà passant???